El Parc Natural de l’Alt Pirineu

El Parc Natural de l'Alt Pirineu, creat mitjançant el Decret 194/2003, d'1 d'agost, es troba situat a les comarques del Pallars Sobirà i el nord de l'Alt Urgell i compren bona part del Pirineu axial català. Amb 69.850 ha, esdevé el parc natural més extens de Catalunya i en les seves serralades s'hi localitzen les alçades màximes del territori català.

La doble condició d'espai d'alt valor natural i alhora escenari d'uns aprofitaments que tradicionalment han contribuït a modelar el paisatge i a crear i conservar aquests valors ha fet que es consideri que la figura de parc natural és la que millor pot garantir la protecció dels valors naturals i culturals inclosos en el seu àmbit i l'establiment d'un règim d'ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d'aquest territori.

Des de l’octubre de 2023 el Parc Natural de l’Alt Pirineu ha rebut l’acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible en espais naturals protegits (CETS). Aquesta Carta és molt més que un distintiu de qualitat, és un compromís entre els gestors de l'espai natural, les empreses turístiques i la resta d'entitats i agents del territori.

Els valors naturals

La complexitat orogràfica, l'extensió, la diversitat paisatgística i l'amplitud altitudinal permeten l'existència de mostres molt variades i riques de les estructures geològiques, els ecosistemes, els hàbitats i les comunitats vegetals, les espècies i els paisatges del Pirineu axial català.

Destaca, en primer lloc, la presència de zones de gran interès geològic, particularment elements d'interès geomorfològic, hidrològic i hidrogeològic. A tall d'exemple, podem mencionar l'Estany de Certascan, que és l'estany glacial més extens de Catalunya; o la Cigalera de l'Obaga de Valeran (o de Jean Paul Larrégola) que constitueix un dels avencs més profunds del territori Català, amb una profunditat màxima de -320 m i un recorregut de 365 m que alberga elements d'incommesurable valor natural, com un llac subterrani i diverses sales de grans dimensions, així com diferents galeries que segueixen les diàclasis dels materials geològics.

S'hi localitza, també, un nombre significatiu d'espècies de flora d'especial singularitat i interès, nou de les quals són declarades com a estrictament protegides. Gairebé tots els tipus d'hàbitats existents tenen el caràcter d'hàbitats d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE i alguns són considerats de protecció prioritària, motiu pel qual part de l'espai serà inclòs a la Xarxa Natura 2000. Cal assenyalar, així mateix, les nombroses citacions de comunitats forestals d'àrea reduïda a Catalunya, corresponents a determinats boscos caducifolis mixtes, bedollars de bedoll pubescent (Betula pubescens), fagedes i avetoses mixtes.

De la gran importància faunística de l'àmbit objecte del projecte n'és un reflex l'alt nombre d'espècies d'interès de la fauna vertebrada, algunes en situació d'amenaça o vulnerabilitat i la presència de poblacions d'espècies incloses a l'annex IV de la Directiva 92/43/CEE i a l'annex I de la Directiva 74/409/CEE.

El bon estat de conservació que gaudeixen, en general, aquests espais, accentua encara més la vàlua global del parc.

Els valors culturals i l'activitat humana

Un dels principals valors de la riquesa d'aquesta zona és el seu extens patrimoni arqueològic i arquitectònic, l'exponent més significatiu del qual és l'art romànic. Tot i que habitualment es troben en els nuclis de població, quasi sempre externs a l'àmbit inclòs dins del Parc Natural, són especialment remarcables les nombroses mostres de béns artístics religiosos (retaules, talles, orfebreria, etc.), que conformen un dels conjunts d'època medieval i barroca més important del Pirineu.

En aquest territori, s'ha de tenir molt en compte el vincle existent entre els valors culturals, l'activitat econòmica i els valors naturals. Les activitats tradicionals lligades al sector primari i l'existència secular d'un aprofitament ordenat dels recursos naturals, principalment la ramaderia, és el que ha fet possible l'existència, la pervivència i la conservació de gran part dels valors ecològics i paisatgístics que han motivat la creació del Parc Natural.

D'altra banda, el tret diferencial més destacat que ha caracteritzat i caracteritza les maneres de fer i la relació de les poblacions d'aquesta zona amb el seu propi entorn, i que avui determina transversalment tots els àmbits de gestió del Parc, son les propietats comunals dels veïns de les poblacions, anomenades també els béns comunals o "els comuns". Es tracta majoritàriament de les forests i les pastures d'alta muntanya, i els recursos naturals que d'aquests se n'extreuen. Aquestes comunitats de veïns de les valls secundàries, que legalment tenen el dret al seu aprofitament i gaudi, sovint tenen dificultats per continuar amb les seves activitats tradicionals, i en canvi aquests espais estan cada vegada més valoritzats per la societat en general.

Altres formes de titularitat forestal comunitària que tenen el seu origen en la propietat comunal son les "Societats de propietaris o de veïns", enteses com a propietats particulars pluripersonals.

El coneixement de tots aquests aspectes culturals, socials i econòmics serà bàsic, no només per orientar la correcta gestió del Parc Natural, sinó en tant que són, en ells mateixos, un objectiu de conservació, promoció i divulgació.