La Reserva N. de Caça de Boumort

La Reserva Nacional de Caça de Boumort (RNC) pertany a la Generalitat de Catalunya i va ser creada per la Llei 17/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 d'octubre de 1991, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen.

La Reserva té una extensió de 13.097 ha. Es troba situada al Prepirineu occidental català, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre, i abasta tot un seguit de serralades disposades transversalment de l'una a l'altra vall, d'entre les quals destaquen la serra de Boumort que dóna nom a la Reserva, la serra de Carreu, la serra de Cuberes i la serra de Batsacans.

L'altura màxima de la Reserva s'assoleix al pic de Boumort (2.077 m), al Pi Sec (1.917 m) i al del Cap de Carreu (1.848 m).

Ens trobem davant un paisatge típicament prepirinenc amb serres abruptes i relleu força accidentat que dóna peu a forts contrastos, la qual cosa afavoreix una gran diversitat.

Vegetació

La vegetació de la RNC és una mostra molt representativa de la vegetació pròpia dels prepirineus centreoccidentals catalans. A més, es troba enriquida per la penetració d'espècies boreoalpines, que es localitzen a l'estatge subalpí dels nivells culminants de la serra de Boumort, i pel manteniment d'elements xeromediterranis que augmenten encara més la singularitat d'aquestes muntanyes.

Una de les característiques més destacables és la gran diversitat de la vegetació, tant pel que fa al nombre de comunitats existents com per la seva estructura. Això ve motivat pel gran ventall de condicions ambientals que es poden trobar en una superfície relativament petita. Així, la vegetació actual representa pràcticament tots els estatges altitudinals llevat de l'alpí. El paisatge dominant és de caràcter submediterrani amb pinedes secundàries de pinassa i de pi roig que se situen dins el domini de la roureda de fulla petita, avui en dia relegada a les rodalies de barrancs i llocs inaccessibles. Hi podem trobar com a arbres principals, el roure de fulla petita, l'alzina, la pinassa, el pi roig, el pi negre, que estan acompanyats de forma dispersa per altres arbres com aurons, trèmols, serveres, moixeres o moixeres de guilla. Boixos, argelagues, ginebres i boixeroles dominen, segons les zones, l'estrat arbustiu. Cal destacar la presència de cinc plantes estrictament protegides dins d'aquest espai que són: Aquilegia pyrenaica, Narcissus alpestris, Astragalus danicus, Thymelaea nivalis i Pulsatilla alpina. 

Fauna

L'espècie característica de la RNC és el cérvol ibèric (Cervus elaphus), el qual gaudeix en aquestes serres d'una de les poblacions més importants i ben estructurades dels Pirineus. Destaca també la presència de l'isard (Rupicapra pyrenaica)i, més localitzadament del cabirol (Capreolus capreolus). El porc senglar (Sus scrofa) també hi és present i es pot observar regularment als carrascars i les rouredes on busca intensament aglans i altres fruits del bosc.
Dins de la fauna eminentment forestal destaca la presència del gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre (Dryocopus martius), el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i la becada (Scolopax rusticola).
Als espais oberts podem observar la perdiu roja (Alectoris rufa), el conill (Oryctolagus cuniculus) i la llebre europea (Lepus europaeus); i als cingles i penya-segats trobarem la presència de rapinyaires rupícoles, com ara el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus) (dins de la Reserva té la colònia de cria més important de Catalunya), l'aufrany (Neophron percnopterus), l'àliga daurada (Aquila chrysaetos) i el falcó pelegrí(Falco peregrinus). El voltor negre (Aegypius monachus), espècie extingida que ha estat reintroduïda a la Reserva, la converteix en l’únic indret d’Europa on es reprodueixen les quatre espècies de voltors del continent, que poden ser admirats des dels observatoris de rapinyaires de Boumort.
Entre els carnívors destaca la presència de la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles) i la fagina(Martes foina), així com d'altres més localitzats com el gat fer (Felis silvestris), la marta (Martes martes) o la mustela (Mustela nivalis).
Per últim, cal ressenyar la presència dins dels rierols i els cursos d'aigua d'espècies singulars, com ara el tritó pirinenc (Euproctus asper) (endemisme ibèric) o el cranc de riu autócton (Austropotamobius pallipes)(cada vegada més escàs i localitzat). 

La Brama del cèrvol

L'època de la brama comença a mitjans setembre i finalitza a mitjans octubre. Durant aquest període els mascles es disputen les femelles i creen els seus propis harems, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i d'orina i rascant els troncs amb la cornamenta.
A l'època de la brama els individus dominants desenvolupen una intensa activitat per mantenir unit l'harem. Per tant, durant aquesta època no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, fet que els acaba provocant un desgast notable al final de la temporada del zel. 
Els mascles més joves i els individus més dominats, s'esperen fins al final de la brama (moment en que els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana. 
Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores. 
Cap a mitjan d'octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles comencen a abandonar els harems per tornar a ajuntar-se amb d'altres femelles fins a la tardor següent. 

Què cal fer durant la brama a la RNC de Boumort

• Consulteu els mitjans d’informació sobre la Reserva (web, tríptics, cartelleres situades en els accessos principals), i utilitzeu els punts d’informació habilitats a l’efecte durant l’època de brama.
• Primer de tot cal tenir en compte que ens trobem en un moment vital per a l'espècie i per tant haurem d'extremar les precaucions per tal d'interferir el menys possible amb l'activitat d'aquest ungulat. 
• Procurar sempre d'anar amb el màxim silenci.
• Circular sempre per les pistes principals i no l'abandoneu per acostar-vos als animals, per què notaran la vostra presència, deixaran de bramar i fugiran. 
• Us recomanem que busqueu un punt on hi hagi una elevada activitat de brama i realitzeu una espera en silenci, d'aquesta forma serà més probable que feu alguna observació interessant. 
• Porteu prismàtics i telescopi terrestre per facilitar l'observació. També us podeu endur una guia d'identificació d'ocells i de mamífers (grups de vertebrats més fàcils d'observar). 
• És necessari utilitzar un vehicle tot terreny per accedir a la Reserva, ja que tots els accessos són per pista forestal. Si no en teniu, utilitzeu els serveis de guiatge amb 4x4 autoritzats. 
• Degut a la major afluència de visitants a la Reserva últimament també ha augmentat la quantitat de deixalles que es deixen a la muntanya. Per aquest motiu, des de la Reserva es fa una crida al civisme per tal de que les activitats que s'hi duen a terme siguin sostenibles amb el medi natural. 
• No es recomana l'excursionisme sense cap guia durant aquesta època. 

Observatori

La Reserva compta amb alguns observatoris per a l’observació i fotografia de la fauna salvatge, principalment voltors i alguns mamífers com cérvol o guineu. Per a utilitzar els observatoris cal pagar una taxa i cal sol•licitar-ho a la direcció de la Reserva (C/ Can Farga, 4 25620 Tremp –rncboumort.daam@gencat.cat).