NATURA

parcs-naturals

El Parc Natural del Cadí-Moixeró

El Parc natural de muntanya del Cadí-Moixeró es va crear el juliol de 1983 com a necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí. Té una superfície de 41.342 hectàrees, un dels parcs naturals més grans de Catalunya conjuntament amb el recent  Parc Natural de l'Alt Pirineu

Des de l’octubre de 2023 el Parc Natural del Cadí-Moixeró ha rebut l’acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible en espais naturals protegits (CETS). Aquesta Carta és molt més que un distintiu de qualita, és un compromís entre els gestors de l'espai natural, les empreses turístiques i la resta d'entitats i agents del territori.

El Parc està format per tres comarques: l'Alt Urgell, el Berguedà i  la Cerdanya.

Les dues grans serralades del Cadí-Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa, allargada de ponent a llevant en una extensió d'uns 30 km, a la divisòria d'aigües del Segre (Cerdanya - Alt Urgell) i del Llobregat (Berguedà).

Destaquem el Pedraforca, el qual constitueix una de les muntanyes amb més atractiu i tradició de l'alpinisme català ja que constitueix un arriscat i bell indret d'escalada. Per tant és un dels símbols de l'excursionisme de Catalunya.

El Parc Natural del Cadí-Moixeró es troba dins la classificació de parc de muntanya, ja que les seves altituds se situen entre els 800 m i els 2.648 m del puig de la canal Baridana. Les dues grans serralades del Cadí i del Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa del Prepirineu, allargada de ponent a llevant en una extensió d'uns 30 km, a la divisòria d'aigües del Segre (Cerdanya i Alt Urgell) i del Llobregat (Berguedà). Els seus vessants, especialment els de la banda nord, formen cingleres escarpades amb parets gairebé verticals i valls profundes. El Pedraforca, la Tosa i el Puigllançada formen unitats més diferenciades.

Quant al clima, la pluviositat oscil·la entre els 1.500 mm anuals a les muntanyes de la banda de llevant i els 700 mm de les parts baixes de ponent (les valls del Segre i de Lavansa es troben més protegides dels vents marítims) i la neu és present durant sis mesos, aproximadament, a les parts altes (de novembre a maig). La temperatura mitjana oscil·la dels 11ºC a les parts més baixes de l'Alt Urgell fins als 0ºC dels cims més alts; els hiverns són molt freds (es pot arribar a menys de -20ºC) i els estius són frescos.

Vegetació

La vegetació del Parc Natural del Cadí-Moixeró té un gran interès, paral·lelament a la seva fauna, perquè les condicions físiques de baixes temperatures, altitud i elevat grau d'humitat, possibiliten espècies que no són pròpies de l'àrea mediterrània, sinó del nord d'Europa o àrtiques, centreuropees o eurosiberianes i les pròpies de les altes muntanyes europees o alpines.

Les parts més altes, a partir dels 2.200 m, són cobertes de prats alpins integrats bàsicament per un bon nombre d'espècies de gramínies i d'altres plantes, com la bonica genciana alpina (Gentiana alpina). Més avall d'aquesta altitud, trobem boscos de pi negre (Pinus uncinata) amb sotabosc pobre, integrat sobretot per matolls de ginebró (Juniperus nana) i de neret (Rhododendron ferrugineum). A les parts més baixes d'aquests boscos i al vessant N de les serralades es troben boscos d'avets (Avies alba). Una altra espècie forestal, pròpia d'indrets humits, és el faig (Fagus sylvatica), mentre que els roures (Quercus pubescens) ocupen els solells en una bona part. Aquestes dues espècies caducifòlies, acompanyades d'altres com els aurons (Acer campestre), bedolls (Betula pendula) o trèmols (Populus tremula) es troben formant claps més o menys extensos enmig de boscos de pi roig (Pinus sylvestris), amb un sotabosc integrat bàsicament pel boix (Buxus sempervirens).

Les comunitats vegetals més interessants són, però, potser les que creixen a les tarteres, amb exemplars de julivert d'isard (Xatardia scabra), joia botànica del Parc, Delphinium montanum i l'anomenada orella d'ós (Ramonda myconi).

Fauna

Entre els mamífers destaca l'isard (Rupicapra rupicapra), que té en el Parc una població excepcionalment alta. El cérvol (Cervus elaphus) i el cabirol (Capreolus capreolus), que s'havien extingit fa molt anys, han tornat a poblar el Parc gràcies a les repoblacions que s'han efectuat darrerament. Un altre mamífer interessant és la marta (Martes martes), que habita a la majoria de boscos.

D'entre els ocells, cal destacar les espècies relictes dels períodes glacials, com el gall fer(Tetrao urogallus), el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i el picot negre (Dryocopus martius), triat com a símbol del Parc. A les parts més altes trobem la gran àguila daurada o àguila reial (Aquila crysaetos).

Pel que fa als rèptils, esmentem dues espècies pròpies d'hàbitats humits: el llangardaix verd o lluert (Lacerta viridis) i la serp verda i groga (Coluber viridiflavus). Entre els amfibis, el tritó dels Pirineus (Euproctus asper), endemisme d'aquestes muntanyes, i la granota vermella (Rana temporaria).

Als escassos cursos i masses d'aigua existents al Parc viuen únicament tres espècies de peixos: la truita (Salmo trutta), el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i el barb roig (Phoxinus phoxinus).

Llocs d'interès històric i artístic

Als 17 municipis inclosos al Parc hi ha, a més de les belleses naturals que dóna l'abrupta orografia, l'aigua i la vegetació, una sèrie de llocs d'indubtable interès i atractiu.

Des del punt de vista històric, destaquen els nuclis medievals de Bagà, que fou capital de la baronia de Pinós, i Bellver de Cerdanya, centre d'una antiga batllia.

Hi ha bon nombre de poblacions que mantenen la seva arquitectura rural tradicional i el seu tipisme, com és el cas de Castellar de n'Hug. Altres pobles amb gran interès i bellesa són: Saldes (amb les restes del seu castell), Montellà, Tuixén i Josa de Cadí, i altres nuclis més petits situats en bells paratges com Torres d'Alàs, Cornellana, el Quer Foradat, Adraén, Cava, Ansovell, Gisclareny, Gréixer, Gósol (on Picasso va pintar el 1906 obres).

L'arquitectura religiosa romànica va deixar bones mostres en aquest sector com: Sant Llorenç prop Bagà (monestir benedictí), l'església de Talló (seu d'una antiga canònica), Sant Julià de Pedra, Bor, Sant Serni de Coborriu, Tartera, Mosoll, Sant Jaume, Sant Salvador, el Boscal, Santa Eugènia de Nerellà, Sant Miquel de Turbians, Cerc, Sant Julià dels Garrics, Sant Vicenç de Rus, etc. Moltes tradicions i festes populars s'han conservat ben vives.

Activitats i esports

L'activitat per excel·lència al Parc és l'excursionisme: el muntanyenc trobarà una extraordinària varietat d'itineraris i senders senyalitzats, que s'adaptaran - segons els graus de dificultat - a les seves aptituds. Cal disposar d'un equip adequat, bon calçat, i roba d'abric encara que sigui a l'estiu, així com tenir una bona preparació i experiència en els itineraris de més dificultat.

El parc natural, que té més de 400 km de senders senyalitzats, està travessat per dos senders de gran recorregut (GR) de nord a sud, el GR 4 (Alp - La Pobla de Lillet), amb una variant a Bagà, i el GR 7 (La Seu d'Urgell - Tuixén). N'hi trobem un tercer que discorre longitudinalment, el GR 107 (Camí dels Bons Homes). També podem donar la volta al Parc mitjançant el GR 150 o anar per la carena, variant GR 150.1.

Les zones de més tradició per a l'escalada són la cara nord del Pedraforca i a la paret nord de la serra del Cadí, on hi ha diverses canals de neu i gel de diversa dificultat.

Pel que fa a la caça, destaca la Reserva Nacional de Caça del Cadí creada el 1966, on l'isard és la peça per excel·lència. En general la pesca hi és prohibida, ja que bona part dels rius són refugi de pesca, però també hi ha zones de pesca controlada.

Durant l'hivern es poden fer sortides, guiades si es vol, amb raquetes de neu, per conèixer la vida de la natura. Si per les vostres activitats necessiteu l'assistència d'un guia de muntanya, vehicle de suport, informació sobre allotjaments, o voleu realitzar altres activitats esportives de muntanya en espais propers al Parc, us podeu adreçar al Centre d'informació del Parc a Bagà.

Normes de protecció

Un parc natural constitueix un patrimoni que cal respectar i conservar, a fi que les pròximes generacions puguin gaudir dels seus paisatges, geomorfologia, flora i fauna. Totes les activitats queden supeditades a la conservació dels valors que en motivaren la creació.

Entre les normes de comportament lògiques, basades en el respecte a l'entorn, en destaquem les següents:

  •  L'acampada lliure dins del Parc és un inconvenient per a la seva conservació. Hi ha refugis per a pernoctar-hi. No acampeu, doncs, fora dels llocs permesos i sempre amb l'autorització corresponent.
  • Està prohibit encendre foc fora dels llocs permesos. En cas de necessitat es permet d'utilitzar gas envasat.
  • Els visitants no han d'abandonar cap mena de deixalles o residus fora dels abocadors destinats a aquest fi.
  • No es permet circular amb vehicles motoritzats fora dels llocs assenyalats - carreteres i pistes - , a les zones d'herba o bosc. Si cal aparcar, s'ha de fer en aparcaments senyalitzats, o es pot parar al marge del camí sense interrompre el trànsit.
  • No s'han de malmetre les pastures, els camins, les cases o els refugis.
  • Algunes plantes i flors són verinoses o són protegides per raó de la seva raresa.

L'entrada al Parc és lliure i gratuïta.   

Abans d'entrar-hi és aconsellable visitar el Centre d'informació i oficines les quals estan obertes tot l'any incloent-hi els dies festius:  

informació de contacte

Centre d'Informació del Parc
C/ La Vinya, 1
08695
Bagà
Tel. 93 824 41 51
Fax Fax: 93 824 43 12
Centre de Visitants dels Parcs Naturals de l'Alt Pirineu i el Cadí-Moixeró
Av. Valls d'Andorra, 33
25700
La Seu d'Urgell
Tel. Tel.: 973 36 09 54

Recomanats

Publicacions

Contacta'ns

NATURA

WEB D'ARA LLEIDA

tota la informació