L’Aiguabarreig

Emplaçada al nordest de la Península Ibèrica la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre, rep el nom propi d'Aiguabarreig. Es tracta de la més gran unió fluvial i probablement la de més interès biològic d'Iberia.

Administrativament una vessant pertany a Catalunya i és on trobem tot l'espai fluvial, contraforts i serres limítrofes (Massís de Montllober, Tossals de Montmeneu i d'Almatret) dins de l'anomenat Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000 incloent-hi els termes municipals de Seròs, Massalcoreig, La Granja d'Escarp, Almatret (tots ells del Segrià) i La Pobla de Massaluca (Terra Alta).

La riba occidental es localitza dins la comarca del Baix Cinca, als pobles de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa i una petita porció (Faió) en un extrem del Matarranya. Tots ells doncs sota administració de l'Aragó. En aquesta banda encara no s'ha concretat cap procés de protecció però el setembre del 2001 fou declarat Zona d'Especial Protecció de les Aus amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig. Englobant la zona central de l'Aiguabarreig, des del sud de Torrent de Cinca, tot l'espai fluvial de Mequinensa fins la unió amb el riu Matarranya en la comarca del mateix nom. Per a la conca del Matarranya la ZEPA inclou els municipis de Faió, Nonasp, Favara i Maella.

Paisatgísticament a l'Aiguabarreig hi trobem centenars de metres d'amplària d'aigua, amb nombroses illes i els boscos de ribera més extensos de l'Ebre, grans masses de canyissar i amples gleres de codissos (còdols), badines i galatxos, llacunes dolces i salobroses, arrossars i torrents. És també punt de confluència de la flora estepària, provinent del desert dels Monegres i la flora mediterrània per mitjà de l'Ebre, inclosos alguns elements propis de la muntanya. L'entrellaçada connexió de les riberes fluvials i les llacunes amb un entorn àrid i mediterrani on sovintegen cingles verticals i alhora planes de fruiters l'hi atorguen aquesta riquesa biològica excepcional.

Per aquestes característiques conviuen espècies d'ambients ben oposats on els ocells són el grup més destacat, ja que abraça des de les colònies de martinets o tota mena de rapinyaires fins a les aus dels ambients desèrtics, incloent una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa. S'afegeixen, notòriament, els rèptils, amfibis i els mamífers amb un extraordinari reguitzell de muricecs (rat-penats), una abundant població de Cérvol i més escadusseres la Llúdriga i la Cabra Salvatge. Els endemismes són notables en l'entomofauna i dins les aigües, junt amb les nàiades, subsisteixen amb dificultat (pels efectes dels embassaments i la introducció del Silur) poblacions de peixos autòctons com el Fraret o Rabosa de riu (Blenius fluviatilis).

L'àrea estrictament fluvial de l'Aiguabarreig és una zona humida de gran transcendència com a àrea de reproducció, hivernada i sojornada de fauna migratòria. La ubicació en plena depressió de l'Ebre i la proximitat del Delta l'hi afegeixen valors afegits com a extraordinari connector.